Els alumnes de 6è hem estat treballant la revolució industrial, hem visitat la Colònia Güell entre d'altres activitats. Finalment hem fet una activitat anomenada POSA'T A LA SEVA PELL on hem hagut d'escollir un personatge (home, dona, nen o nena) i escriure el que sentien quan treballaven a les fàbriques.
Han estat activitats guiades per la Bet, la nostra mestra de pràctiques, durant la seva intervenció a classe.
Aquí teniu una mostra del que hem escrit.
LA MEVA VIDA DINS D’UNA
FÀBRICA
Hola, sóc la Maria del
Carmen, tinc 9 anys. A primera hora del matí se m’ha caigut una màquina a les
cames i m’he quedat paraplègica. La setmana passada vaig estar molt malalta.
A la fàbrica guanyo 1
cèntim a la setmana.
El primer dia que vaig
entrar a treballar a la fàbrica, sentia que no estava preparada, però ara, amb
el pas del temps, noto que estic més acostumada. Les màquines són massa grans.
Encara recordo amb
nostàlgia quan anava a l’escola fa tres anys.
Text escrit per Daniela Escalante 6èA
Hola, sóc una nena que
treballa en una fàbrica perquè la meva família necessita diners.
Treballo més de 14 hores
al dia i estic molt cansada. Ara mateix estic amagada darrera d’una de les
màquines, però si em troben podrien acomiadar-me.
La meva mare està
embarassada i el treball a la fàbrica provoca moltes malalties. Els nens som
els que tenim més risc però també som molt importants perquè al ser més petits
cabem per llocs on un adult no podria.
Text escrit per Salma El Mekkaoui 6èA
Estimats nens,
Sóc l’Hajar que us escric
des del futur.
Sento molta pena cada
vegada que penso pel que passeu cada dia de treball a la fàbrica. Penso que és
molt dur i sobretot amb la brutícia i les rates, a sobre només cobreu 1 cèntim
a la setmana.
NO HO PUC ENTENDRE!!!
Cada dia podeu perdre la
vida en un segon per culpà d’una de les màquines de vapor de la fàbrica.
Text escrit per Hajar Abid 6èA
Estimat jo del futur,
Sóc l’Aran i treballo en
una fàbrica de la colònia Rosés situada a Cornellà de Llobregat.
No m’agrada el meu treball
perquè ens exploten fent jornades laborals de 14-16hores.
He de treballar perquè amb
el miserable cèntim que cobro a la setmana, podem menjar, i jo, per la meva
família sóc capaç de donar-ho tot.
La mare està embarassada i
tot i així, treballa.
M’agradaria que possessin
lleis per tal que les dones embarassades no haguessin de treballar o que ens
paguessin més per tot l’esforç que fem.
20 anys després...
Hola al final han
augmentat el sou, els nens i nenes menors de 16 anys no poden treballar i
altres millores.
Jo continuo estan molt
trist perquè estic sol i visc en una caseta molt petita. M’agradaria haver-me
quedat en el passat. Tots aquests anys he estat sol i he passat molta fam.
Text escrit per Aran Rachón 6èA