Ens hem posat en la pell dels nens i nenes que van viure i treballar durament durant la Revolució Industrial i els hi hem escrit unes cartes com aquestes.
Estimades dones:
He sentit que abans, durant la revolució industrial, tot era molt
perillós i que treballàveu moltíssim. A més a més cobràveu molt poc.
És molt trist tot el que heu hagut de passar. Crec que és molt dur
treballar 14 o 16 hores i després anar a casa i preparar el sopar, rentar la
roba, ajudar el fills,...
No entenc com podíeu arribar a finals de mes amb tant pocs diners!
A sobre, no teníeu gairebé cap dret; com votar, descansar si estaves
malalta,...
Gràcies a vosaltres el món ha evolucionat moltíssim. Em sento molt
agraïda i trista a la vegada. Espero que us vagi molt bé.
Adéu i gràcies!
Gemma Rodríguez
6è B
Hola,
Em dic Carolain. Avui ha sigut el pitjor dia de la meva vida. He
treballat 15 hores i mitja i aquesta setmana només he cobrat 3 pessetes. A
sobre he agafat la grip i una infecció de mans molt dolenta.
També estic molt trista per que la meva millor amiga ha mort treballant.
Em sembla molt malament que els nens hagin de treballar més que els homes per
que fa que a la meva fàbrica morin 1 o 2 nens cada dia! Després he d’anar a
l’escola i més tard a treballar i així tots els dies. Tampoc m’agrada treballar
a la fàbrica per que està plena de teles i rates portadores de malalties.
A part el soroll de les màquines tot el dia molesta molt.
Iker Garcia
6è B