Els alumnes de 6è hem estat treballant la revolució industrial, hem visitat la Colònia Güell entre d'altres activitats. Finalment hem fet una activitat anomenada POSA'T A LA SEVA PELL on hem hagut d'escollir un personatge (home, dona, nen o nena) i escriure el que sentien quan treballaven a les fàbriques.

Han estat activitats guiades per la Bet, la nostra mestra de pràctiques, durant la seva intervenció a classe.

Aquí teniu una mostra del que hem escrit.

LA MEVA VIDA DINS D’UNA FÀBRICA

Hola, sóc la Maria del Carmen, tinc 9 anys. A primera hora del matí se m’ha caigut una màquina a les cames i m’he quedat paraplègica. La setmana passada vaig estar molt malalta.

A la fàbrica guanyo 1 cèntim a la setmana.

El primer dia que vaig entrar a treballar a la fàbrica, sentia que no estava preparada, però ara, amb el pas del temps, noto que estic més acostumada. Les màquines són massa grans.

Encara recordo amb nostàlgia quan anava a l’escola fa tres anys.

Text escrit per Daniela Escalante 6èA

Hola, sóc una nena que treballa en una fàbrica perquè la meva família necessita diners.

Treballo més de 14 hores al dia i estic molt cansada. Ara mateix estic amagada darrera d’una de les màquines, però si em troben podrien acomiadar-me.

La meva mare està embarassada i el treball a la fàbrica provoca moltes malalties. Els nens som els que tenim més risc però també som molt importants perquè al ser més petits cabem per llocs on un adult no podria.

Text escrit per Salma El Mekkaoui 6èA

Estimats nens,

Sóc l’Hajar que us escric des del futur.

Sento molta pena cada vegada que penso pel que passeu cada dia de treball a la fàbrica. Penso que és molt dur i sobretot amb la brutícia i les rates, a sobre només cobreu 1 cèntim a la setmana.

NO HO PUC ENTENDRE!!!

Cada dia podeu perdre la vida en un segon per culpà d’una de les màquines de vapor de la fàbrica.

Text escrit per Hajar Abid 6èA

Estimat jo del futur,

Sóc l’Aran i treballo en una fàbrica de la colònia Rosés situada a Cornellà de Llobregat.

No m’agrada el meu treball perquè ens exploten fent jornades laborals de 14-16hores.

He de treballar perquè amb el miserable cèntim que cobro a la setmana, podem menjar, i jo, per la meva família sóc capaç de donar-ho tot.

La mare està embarassada i tot i així, treballa.

M’agradaria que possessin lleis per tal que les dones embarassades no haguessin de treballar o que ens paguessin més per tot l’esforç que fem.

20 anys després...

Hola al final han augmentat el sou, els nens i nenes menors de 16 anys no poden treballar i altres millores.

Jo continuo estan molt trist perquè estic sol i visc en una caseta molt petita. M’agradaria haver-me quedat en el passat. Tots aquests anys he estat sol i he passat molta fam.

Text escrit per Aran Rachón 6èA