Van disposar de l’astrolabi, la ballesteta i el quadrant que eren instruments que determinaven l’alçada de l’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, i consultant uns almanacs, permetien determinar la latitud en que es trobava el vaixell (la distància a que es trobava entre l’Equador i els Pols).
El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nord magnètic, i per tant, obtenir un punt de referència per definir la posició i orientació del vaixell. El composa una agulla magnetitzada que assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua.
Rellotge de sorra que permetia conèixer el temps a bord.
La sondalessa. Era un instrument utilitzat per calcular la fondària que hi havia sota el vaixell. Estava format per una corda amb nusos distribuïts a una distància concreta, (normalment la hi ha entre els dos braços estesos, per això cada nus correspon a una braça), i amb una peça metàl·lica en un dels extrems, que feia de pes i que permetia conèixer el material de que estava compost el fons.