Aquí teniu els nostres contes teatrals, esperem que us agradin i que us animeu a representar-los.
Títol: LES DUES PRINCESES
Autors/res: Karen Bascon, Marta Lillo, David Iglesias, Éric Espinosa
Narrador: - Hi havia una vegada dues princeses que es deien Sofia i Josefina.
Vivien en un castell molt a prop d’un poble.
Un cop al mes, en aquest poble, es presentava un monstre que feia por a
tothom.
Un dia, estaven les dues princeses passejant pel bosc, i es van trobar una
granota que portava una corona.
Princesa Sofia: - Oh! Mira quina granota més bonica!
Princesa Josefina: - És veritat, és una granota molt bonica. Mira com salta!
Narrador: - De sobte es va sentir un soroll esgarrifós. El monstre va agafar a la princesa
Sofia i se la va emportar.
Princesa Sofia: - Bèstia lletja i horrible! Deixa’m anar!!
Monstre: - D’acord, et deixaré anar però no t’escapis.
Narrador: - El monstre va lligar-li les mans i els peus amb una corda.
Princesa Josefina: - He d’anar a buscar ajuda....
Narrador: - La princesa Josefina va anar corrents a buscar la granota que portava corona.
Princesa Josefina: - Et donaré un petó i et convertiràs en un príncep,muaaaa!
Granota: - Cruac, cruac!
Narrador: - De sobte va sorgir una llum i la granota es va convertir en un príncep.
Príncep: - Gràcies princesa Josefina. Què puc fer per tu?
Princesa Josefina: - Un monstre fastigós s’ha endut la meva germana.
Narrador: - El príncep i la princesa Josefina van anar a rescatar la princesa Sofia.
Quan van arribar a la cova ...
Princesa Josefina: - Tu príncep despistes el monstre i jo busco la meva germana.
Príncep: - D'acord. Vine bèstia enorme! Tu no pots amb mi!
Monstre :- Ara veuràs! .
Narrador: - Quan van rescatar a la princesa Sofia , el Príncep va matar el monstre i de la
seva sang va sortir dues roses precioses.
El príncep va regalar les roses a les dues princeses Sofia i Josefina i va marxar per sempre.
I conte contat,
Títol: ELS DOS GERMANS I LA BRUIXA NELI
Autors/res: Tània Pérez, Irene Lendines, Micaela Lapaz, Nil de la Cruz
Narrador: - Hi havia una vegada un poble molt petit, on hi vivien la Paula i l'Alex.
Els dos germans no tenien pares perquè es van morir d'una malaltia greu.
Ells no tenien diners, per això no podien anar a l'escola, havien de treballar.
La Paula venia llet i l'Alex munyia les vaques del poble.
Paula: - Jo preparo la llet per l'esmorzar.
Alex-Jo faig les galetes.
Narrador: - A les altes muntanyes hi vivia la bruixa Neli. Era molt dolenta perquè l’havien
embruixat. En realitat ella es deia Violeta i era molt bona persona.
Neli:- Ja ja ja! Vaig a segrestar els dos germans!!!
Narrador: - La Paula i l'Alex estaven esmorzant. De cop, un vent molt fort!
Paula i Alex: - ÉS LA BRUIXA NELI !!
Narrador: - La bruixa Neli va entrar a la casa i va intentar segrestar-los.
Aquests li van llençar llet molt i molt calenta pel damunt.
Neli:- AAAAAHHHHH!!! Em cremo!!!
Narrador: - Llavors la bruixa Neli es va convertir en la Violeta, la noia dolça que era
abans de l’encanteri.
Neli: - Perdó! Perdó!
Narrador: - Tots tres van viure molt feliços i contents per sempre.
Conte contat
ja s'ha acabat
Títol: EL LLADRE DEL TRESOR
Autors/res: Carmen Rodríguez, Àlex Larios, Pablo Portero, Claudia Pecellín
Narrador: - Hi havia una vegada un noi molt valent que es deia Pau.
Estava visitant el nou museu de la ciutat. En Pau, al sortir del museu es va
trobar els guardians tirats a terra.
Claudia i Marta: - Què passa?
Pau: - Han robat el tresor embruixat!
Claudia:- I ara què farem?
Pau: - Tinc una idea!
Narrador: - En Pau, va agafar una corda i la va lligar en un arbre de tronc
molt gruixut i es va abalançar. La Marta i la Claudia estiraven de la
corda i l'arbre s'anava trencant fins que va caure, i en Pau va poder saltar.
Pau: - Lladre, no t'escaparàs d'aquesta!
Claudia i Marta: - Molt ben dit Pau!
Narrador: - Dins del tresor hi havia un encanteri que deia: " Qui l'obri tindrà 10 anys
de mala sort". En Pau, la Marta i la Claudia van veure un tresor petit.
Claudia:- Pau, aquest és el tresor?
Pau: - No, aquest tresor és de mentida!
Marta: - Ens ha enganyat!
Narrador: - En Pau, la Marta i la Claudia van veure una ombra.
Clàudia: - Potser el lladre encara tingui el tresor de veritat.
Pau: - Anem ha atrapar-lo!
Narrador: - En Pau , la Claudia i la Marta van córrer molt fins que van atrapar el lladre. Van trucar a la policia. Van tornar el tresor al museu.
Amb el temps, en Pau, la Claudia i la Marta van treballar plegats en el museu i van
poder vigilar, de molt a prop, el tresor.
I vet aquí un gos
I vet aquí un gat
I aquest conte s’ha acabat
Títol: EL CASTELL DEL FANTASMA TERRORÍFIC
Autors/res: Laϊs Biasoto, Maria Gutiérrez, Albert Moreno, Biel Romera
Narrador: - Hi havia una vegada tres amics que jugaven a prop del castell de la Vil•la,
l’Albert, la Maria i la Laïs.
L'Albert era un noi una mica fanfarró però molt valent, la Laïs era una noia
molt maca i valenta i la Maria sempre tenia molta por.
L'Albert, sense voler, va tirar la pilota dins del castell.
Quan la van anar a buscar...
Maria: - Jo me’n vaig que tinc molta por.
Narrador: - Els seus amics, que volien agafar la pilota, van caure per un forat , però la
Maria, tot i que tenia molta por, es va dir.
Maria: - Els meus amics han fet moltes coses per mi, els he d’ajudar...
Laïs-Albert: - Auxili!!! Ajudeu- nos!!! Si us plau!!!
Narrador: - La Maria va anar ràpidament a salvar-los, però el fantasma se'ls va emportar
a la cova del castell.
Laïs: - El fantasma és de mentida?
Albert : - Jo no tinc por, aaaahh!!!!
Laϊs: - Que no tens por, eh?
Albert: - Jo no tinc por !!! Sóc valent !!!
Narrador: - L'Albert i la Laïs miraven per tots els racons...
Laïs: - Mira Albert! Les claus estan a terra.
Albert : - Si, però... com les agafem?
Laïs:- Albert, mira, allí hi ha un pal.
Narrador:- La Laïs amb el pal va poder agafar les claus per obrir la cova.
Narrador:- La Laïs i L'Albert van sortir i van tenir una idea.
Albert:- Ara que el fantasma dorm, perquè no el tanquem a la cova?
Laïs: - Si, bona idea Albert.
Narrador:- Se’n van anar sense fer gens de soroll, no fos cas que el fantasma es
despertés.
La Maria estava a fora cridant.
Maria: - Laïs! Albert!
Narrador: - La Laïs i l'Albert es van trobar amb la Maria. Però amb tants crits el fantasma
es va despertar.
Fantasma:- Maleïts nens, aaaah!!!
Narrador:- Van derrotar el fantasma i tots contents van tornar a jugar amb la pilota.
Conte contat
aquest conte s’ha acabat
Títol: L’ARAGONITA ATACA
Autors/res: Arnau Tebar, César Loor, Sara Gomez, Laura Salazar, Emma Camarasa
Narrador: - Hi havia una vegada un col·legi que es deia Neptulind, que estava en el
Planeta Neptú. Quatre amics que es deien: Ametista, Maragda, Rosa del Desert i Ull de Tigre, passejaven pel pati de l'escola...
Maragda: - He tret un deu a l’examen de...
Narrador: - POOM!!
Ull de Tigre: - Què és això?
Rosa del Desert: - Ah! És un insecte vermell, quin fàstic!
Ametista: - No és un insecte! És el dimoni de Mart, l’ Aragonita! Correu! Correu!
Aragonita : - Prepareu-vos que us robo l’Àgata Blava, JA, JA, JA, JA! Ja us tinc! Doneu-me el mineral que us he demanat!
Tots: - No, nosaltres no el tenim.
Aragonita (cridant) : - Com? No el teniu?
Ull de Tigre: - No!! Si us plau, no ens facis mal!
Aragonita: - Estic fart de que les coses que jo vull tenir mai les trobi! BBBRRRR
Maragda: - Si necessites ajuda només cal que ens la demanis.
Aragonita: - D’acord, ajudeu-me.
Narrador: - Feia tanta estona que estaven junts que al final van acabar se’n amics de cor.
Ametista: - Tanta por que et teníem! Ara tots plegats busquem el mineral.
Rosa del Desert i Ull de Tigre : - Tens tota la raó del món.
Aragonita : - No tanta xerrameca i excaveu, apa!
Rosa del Desert : - D'acord, "senyoret"!
Aquí, aquí! Per fi el mineral està aquí.
Aragonita : - D’acord … Si... Però és meu, només meu.
Maragda : - És teu! No et preocupis. Tinc una idea! Celebrem una festa?
Ametista : - Si! Jo estic molt d’acord amb la idea de la Maragda.
Ull de Tigre : - Si, jo també.
Aragonita : - Abans us he de dir una cosa. Gràcies pel que heu fet per mi, ha
estat un gran detall.
Ull de Tigre, Maragda, Rosa del Desert i Ametista: - Una abraçada!
Narrador: - Van organitzar una gran festa i tots estaven molt contents, ballant i cantant.
Emma: - Mare, puc quedar-me cinc minuts més llegint aquest conte tan
divertit?
Narrador: - La mare va dir que si, perquè aquell conte era el seu preferit quan ella era
petita.
Tots : - Se’n van anar a dormir
i tots els personatges minerals del conte van seguir el seu camí.
Un gat
Un gos
I el conte s'ha fos