UN TRESOR DESENTERRAT

Uns nens han trobat un tresor enterrat quan jugaven al Park Güell,

És un rosetó que va enterrar Gaudí perquè no li agradava.

Text col·lectiu: Lidia Mangas, Lorena Fernández, Iker Iinfantes i Aitana Casanueva.

LA FESTA DE LA PRIMAVERA

DISSABTE 21 DE MAIG VAM FER LA FESTA DE LA PRIMAVERA.

L’ERIC FERNANDEZ VA QUEDAR EL TERCER A LA CURSA.

HI HAVIA MOLTS JOCS DIVERTITS, TALLERS, LA TÓMBOLA, UN PALLASSO, DRACS…

HO VAM PASSAR SUPERBÉ!

JA VOLEM QUE SIGUI L’ANY QUE VE.

Text col·lectiu de: Joan Chávez, Airan José, Salma Kadmiri, Eric Palomino i Raul Sánchez

Dibuixos de: Alba Carmona i Carla Cordero

ELS POETES DE 4t. A

El sol

El sol sempre brilla

és com el groc d'una forquilla.

I quan el sol s'apaga

surt una altra vegada.

Raquel Herrador

La lluna

La companya de la Terra,

que balla amb el sol,

fa anys la reina era,

però nosaltres li vam prendre el primer lloc.

Ella controla les marees

cada dia amb un vestit diferent.

A vegades s'amaga

perquè té por del sol ardent.

Carmen Piñero

El meteorit

Tot de nit quan estava al llit

vaig escoltar un crit.

Socors! Socors! Una estrella cau!

O és un meteorit?

És més gran que un cabrit!

Quin desastre ha causat

aquest meteorit tan gran!

Una senyora va intentar escapar,

però de tant córrer es va desmaiar.

Jordi Fernández

A més d'esciure un munt de poemes sobre l'univers, també hem recitat a classe un poema molt divertit de Lola Casas.

http://www.youtube.com/watch?v=4mUKSs_b-F8

Els contes de l'Hector i la Carla

EL MONSTRE

Hi havia una vegada un monstre que volia amics però com era un monstre ningú volia ser amics seu.

Però un nen volia ser el seu amic, però la seva mare no el deixava. El nen es va escapar de seva casa i va anar a buscar al monstre durant moltes hores i al final el va trobar.

El nen li va pregunar al monstre si volia ser el seu amic i el monstre li va respondre que si.

I, així va ser, com el nen i el monstre van ser amics per sempre. I conte contat, ja s’ha acabat.

Hector Marruecos Latorre

L’ESTRELLA

Hi havia una vegada una estrella que per la nit, no brillava com les altres.

Un dia l’estrella va anar a casa d’una amiga seva que es deia Llum i li va demanar si li podia donar llum per a que pugues brillar com les altres estrelles per la nit. La seva amiga li va contestar que no brillava perquè era especial, però que a partir d’ara ja brillaria.

A l’endemà l’estrella va sortir de seva casa i estava brillant moltíssim i es va adonar que ja no era com abans. I va ser feliç per sempre més.

Conte contat, ja s’ha acabat.

Carla Cascales Expósito

Un conte: "Les bromes del Joan, en Miquel, el Joel i el Marco"

Hi havia una vegada quatre nens molt entremeliats que tot el dia estàven fent bromes.Un es deia Joan, l'altre Miquel, un altre Joel i l'altre Marco.

Un dia la mare i el pare van dir:
-Ja no podem fer més! Hem de fer alguna cosa!Tot el dia i la nit ens están fent bromes. No podem dormir ni esmorzar. Hem de fer alguna cosa ara mateix!
Llavors el pare va dir:
-Jo quan era petit també era bromista i com que em sé tantes, els farem una broma!
Llavors la mare va dir:
-Quina farem?....Deixa'm que pensi....Ja ho tinc! Serà aquesta: xiu xiu xiu xiu......

Llavors al matí van anar a esmorzar en Joan, en Miquel, en Joel i en Marco. Van anar amb una "pedorreta" a la mà. Quan van voler fer-la petar el pare i la mare van dir:
-Us hem agafat! Volíeu fer-la petar quan seiessim!!!
Els nens van contestar:
-No! No!
Els pares deien:
-Ens heu de demanar perdó!
I els fills deien:
-Però si només volíem fer una broma!!!!! Ens heu de perdonar...vinga va!!!
-Res!!!! Les bromes aqui s'han acabat!-deia la mare

Es van perdonar i des d'aquell dia ningú va fer cap broma.

Alba Ruiz

tercer A