Un dia li va posar un nom. El nom era Piplop. Era un pingüí blau. Era petit i molt simpàtic. Era molt bonic. La Lluna se l'estimava molt.
Un dia el va abraçar tan fort que la joguina va ser real. El pingüí va començar a moure's molt!. Va abraçar a la nena. El pingüí va somriure. Va parlar amb la nena i li va dir: T'estimo molt Lluna!!
La Lluna es va espantar. Va estar tres minuts sense parlar!!! Es va quedar bocabadada!!!
Després va anar ràpidament a veure a la seva mare, però va passar una cosa molt extranya: va escoltar una veu!
Era la seva mare que li deia "Aixeca't!"
Tot havia estat un somni.
Vet aquí la Lluna, vet aquí el pingüí, aquest conte s'acaba aquí!

Un dibuix fet per l'Erika Herrador
Erika Herrador
Tercer A



